. . . 
Nous incendis a Olocau.
"Els primers a acudir van ser protecció civil d'Olocau i gent del poble, que amb una bomba per a poder extraure l'aigua d'una boca que hi ha en l'Era (però el problema és que no adaptava bé amb la mànega i es perdia prou cabal i per tant pressió) i dos mànegues, una d'elles arribava fins dalt de la Penya però el vent els portava de carrer als voluntaris perquè bambolejava les flames, fent-les tan prompte anar cap a la Penya com cap a l'Arquet, va ser llavors en un moment, que alguns voluntaris van quedar rodejats per les flames i van haver de botar a través d'elles, de fet Cristobal es va cremar així la cara i un braç. Però com de seguida vam veure la columna de l'altre incendi, la gent va haver de partir-se i va ser Marcos qui amb el seu Land Rover i Agustín amb la seua furgoneta, els que se'n van anar amb Dani i altres a l'altre incendi (Els bombers i protecció civil que no venien ni de casualitat).
Quan PER FI van arribar els bombers la cosa estava "quasi" controlada, dic quasi, perquè com feia molt de vent, els portava bojos, quan pareixia que s'apagava, el vent tornava a encendre els calius. De totes les maneres encara que van arribar tard els bombers, van ser de gran ajuda, perquè ells van connectar les seues mànegues directament a la presa d'aigua i el cabal era major i amb major pressió i va ser llavors entre això i, que va parar el vent, i va començar a ploure quan es va poder controlar totalment.
La gent que va acudir eren alguns voluntaris de protecció civil d'Olocau, altres simplement veïns del poble, fins a Fernando ( El retor ), va pujar fins dalt per a portar-los aigua per a beure.
Col·laborant directament a peu de foc entre voluntaris de protecció civil d'Olocau i veïns d'olocau, entre els dos o tres focus podrien haver-hi entre trenta i quaranta persones. Hi havia més gent però a l'espera del que passava i per si es necessitava un altre tipus d'ajuda.
