Entrevista a l'alcalde d'Olocau José Agustín Agustí Sanchis
|
|
|
José Agustín Agustí Sanchis
|
|
|
|
|
|
|
|
P :
1.-Sobre l'abocador d'Olocau: qui té la responsabilitat d'este abocador? Qui ha autoritzat l'abocador? Si l'abocador ha deixat benefici al poble d'Olocau, on està els diners? De quants diners estaríem parlant? En cas de que ocórrega alguna malaltia greu, qui és el responsable?
|
R :
La responsabilitat es de GIRSA, Empresa pública de la Diputació de València. A l'any 1994 i amb la finalitat de restaurar la cantera, s'autoritzà l'arreplega de materials inerts i no perillosos.
Hi ha subscrit conveni amb aquesta Empresa en el qual el poble d'Olocau no paga les despeses d'abocaments urbans i transport a les Plantes de Tractament de fem que tenen en Guadassuar .
No té perquè aparéixer cap classe de malaltia ja que la tipologia dels materials autoritzats per a l'abocament, no deuen comportar cap perill.
|
|
|
|
P :
2.-En alguna ocasió, ha passat un home sulfatant la vorera. Treballa per a l'ajuntament?
Quants dies hem de deixar passar entre el pas d'este home i deixar jugar al nostre nét?
Per què no se'ns avisa de la utilització d'este tipus de productes a tots els veïns?
|
R :
Les persones que sulfaten les voreres si que treballen per al Ajuntament i sulfaten indistintament per a matar brosa com per a desinfecció dels carrers.
Al no ser materials tòxics no hi ha perill de que juguen els nostres nets al carrer desprès de la sulfatà. El no avisar als veïns es per que son productes de prevenció no tòxics.
|
|
|
|
P :
3.-¿Quant tindrem el primer ecoparc a Olocau? ¿Creu que la gestió de residus que apliquen actualment s'ajusta a les directives europes? ¿passejant “per exemple“ pel pont dels lladres, veu alguna cosa que forma par del paisatge des de fa dècades i que no deuria estar alli? ¿quant pensa resoldre estes greus deficiències? ¿quin tant per cent de residus que llancem els olocauïns es reciclat?
|
R :
De moment la idea era tindre'l en funcionament, però a la vista de com funcionen els que hi ha a les rodalies, creguem que hi ha que buscar altres solucions, que es en el que estem actualment, ja que la gestió de residus es tan diversa, que el que se intenta, dins el possible, es ajustar-se a les directives europees.
En quant al Pont dels Lladres i altres llocs del Terme Municipal, el paisatge que presenten no es gens agradable ni per a voste ni per a nosaltres, però es el espill en el que es podrien mirar alguns, als quals a pesar de les mesures, poc els importa el medi.
El percentatge de reciclatge es aquell que resulta de dipositar el vidre, cartró, plàstic, als contenidors, la resta va a la planta, i allí es fa la selecció.
|
|
|
|
P :
4.-L'any 2002, a Olocau vam ser pioners en la importació de palmeres infectades amb “bequerut roig“. ¿La malaltia a acabant afectant alguna especie autoctassa? ¿Per que ompliu els nostres jardins d'especies d'importació? ¿no son mes boniques les garroferes, oliveres, carrasques, ...?
|
|
R :
Olocau no va ser pioner. La plaga va ser detectada a l'any 1999 a altres regions i no tenim noticia de que afecte a cap espècie autòctona.
Respecte a si son mes boniques les garroferes, oliveres o carrasques, son opinions molt respectables. Al nostre entorn disposem de gran varietat d'estes espècies autòctones com per a posar-les també als nostres jardins.
|
|
|
|
P :
5.-Hola Sr Alcalde. Volia comentar-li que la Carrasca està un poc descuidada i que podrien plantar un poc de gespa i arbres xicotets etc. També volia mencionar que l'Ajuntament podria col·laborar amb els actes que l'Església està fent per a arreplegar diners per a les
rehabilitacions.
|
|
R :
Intentarem millorar el Parc i estem oberts a qualsevol tipus de suggeriment.
L'Ajuntament col.labora i a col.laborat ara i abans en l'Església.
|
|
|
|
P :
6.-L'Església d'Olocau està vivint una etapa “caòtica“ per dir-ho d'alguna manera; necessita l'ajuda de tots i cada un de nosaltres per a seguir avant, perquè una vegada ficats, no es pot tornar arrere. Com viu açò l'Alcalde d'Olocau?
|
|
R :
Amb preocupació i participació. I amb la seguretat de que amb l'ajuda de tots i amb l'Ajuntament per davant i, com no, amb la bona participació que esperem de l'Arzobispat, les obres de l'Esglesia es portaran a bon terme. A pesar de les opinions d'alguns, per supost molt respectables, però incertes, independentment del color, l'Esglesia es patrimoni de tots i per a tots i ningú la pot patrimonitzar.
|
|
|
|
P :
7.-En el nostre poble sempre s'ha tractat, sobretot en festes ,de seguir amb la tradició, és per això que mai ha faltat una mascletá en les festes d'agost, enguany les coses estaven prou serioses pel risc d'incendi i no vam tindre la mascletá en l'Av. Font del Frare i es va tindre especial atenció amb altres actes, per això m'agradaria saber perquè el nostre alcalde va anar a un Ple de l'Ajuntament de Serra a donar suport explicitament al seu alcalde en el que al meu entendre va ser una clara imprudència per molta tradició que foren els focs pirotècnics en plena Serra Calderona junt a l'ermita.
|
R :
Enguany a les Festes d'Agost, i degut al alt risc d'incendis, al igual que en altres ocasions, s'han pres totes les mesures i s'ha evitat fer focs d'artifici (mascletaes).
Si el Alcalde anà a l'Ajuntament de Serra a donar suport a algú, el donà a tot el Poble, ja que al Ple que es celebrà en l'Ajuntament, tots els Grups Polítics estaven, al igual que estic jo, en contra de les descalificacions personalitzades. Les tradicions hi ha que respectar-les i quant algunes d'estes tradicions suposen algun tipo de perill es deuen de ficar els mitjos i el diàleg necessari per a no convertir un plovisqueig en una tronà, perquè no crec que ninguna persona, desde la seua responsabilitat, vullga ficar en perill el nostre patrimoni.
|
|
|
|
P :
8.-¿A les ultimes repoblacions, es va plantat en propietats privades, sense autorització dels propietaris? ¿D'haver sigut aixina, si els agricultors implicats arrancaren els que els han plantat en mig de la el seua explotació agricola podrien ser sancionat? ¿Quin tant per cent d'èxit van tindre les repoblacions?
|
R :
Caldria veure si eren propietats privades o públiques. Si alguna era privà, estava en situació d'abandó. I si els eus propietaris ho hagueren arrancat, crec que abans hagueren demanat explicacions a l'Ajuntament i altres Administracions implicades.
L'exit de les repoblacions està en el seguiment i en el risc i ventura de l'oratge.
|
|
|
|
P :
9.- Des de l'ajuntament d'olocau, conjuntament amb altres municipis governats pel seu partit, han fet tot el possible per impedir el transvasament de l'Ebre. El que no acabe d'entendre, es com paralelament amb esta política fan un altra política de construcció de noves vivendes de luxe a “centenars“ (140 en el cas de Pedralvilla) amb piscines individual gegants. d'on pense traure l'aigua? Quant s'esgoten els aqüífers i augmente el tant per cent de substancies contaminants. Primer deixarem els agricultors sense aigua, no? i despres, a qui deurem tirar la culpa, a la sequera, als catalans?
|
R :
L'Ajuntament d'Olocau en cap moment s'ha oposat al transvasament. El 01-08-03, en sessió plenària, va a aprovar, majoritàriament, un informe municipal sobre el projecte de transferències i del E.I.A. referent al conjunt del Projecte del PHN. No al.legant, sinó suggerint unes mesures compensatòries que pal.liaren els danys medi ambientals. Per ejemple, al Pla de Sanchis estava disposa una bassa de gran capacitat i que precisava de mesures de protecció, i també hi havia un tramo de canal que anava descobert, i representava un perill potencial, per lo qual es demanà que fora tapat. Independentment d'això, l'aigua que venia del Pla Hidrològic, i molt al meu pesar, no es quedava al Terme, passava a altres llocs, que possiblement, ho necessitaven. Per tant no era aigua per a pal.liar les nostres deficiències.
Tirar la culpa de la sequera als catalans, crec que està fora de context, tindríem que vore mes bé, si independentment de la climatologia, tenen la culpa uns o altres.
|
|
|
|
P :
10.-Olocau ha patit dos incendis en un període molt curt de temps, estem parlant del primer al Novembre del 2004 i un altre al Juny del 2005. Davant d'estos fets, com veu vosté estos esdeveniments i la forma d'evitar-los?
|
|
R :
Els veig com un risc afegit al medi, i la forma d' evitar-los es prenent totes les mesures que tenim a les nostres mans, i concienciant a tots els veïns i visitants de que la muntanya no es la herència dels nostres iaios mes be es el futur dels nostres nets.
|
|
|
P :
11.-Perquè s'a canviat de lloc l'aigua de la Peña a l'esquerra i per què es diu que eixa aigua és d'aixeta no és de brollador com de costum?
P :
12.-Sóc una veïna d'Olocau, i com la majoria de veïns estem indignats perquè no sabem el per què la Font de la Penya l'han tancat al públic, i no han donat explicacions de cap classe. Ens podria donar algunes?
P :
13.-¿Quines substancies contaminants es varen trobar a l'aigua de la font de la penya, que la feien no apta pel consum humà?¿Quina solució s'adoptat? ¿Es una solució temporal o definitiva?¿per que no publiqueu a la vosta pàgina web els resultats dels anàlisis de tots aqüífers amb regularitat i normalitat?
|
R :
11 / 12 / 13.- En quant a l'aigua de la Font de la Penya, fins a l'any 2004 els paràmetres de qualitat de l'aigua estaven enmarcats, concretament el de l'arsènic en 40. Les noves directrius sanitàries l' estableixen en 10.
Als anàlisis d'aigua de la Font de la Penya el paràmetre d'arsenic sempre ha estat al voltant de 11 i eren considerats com a correctes per la Conselleria. Amb els nous paràmetres de la Conselleria de Sanitat, l'aigua es considerà com no apta per al consum humà, pel que ens recomana el tancament de la mateixa, per quant la cloració no es la solució.
El tindre l'aixeta a l'esquerra es perquè en l'actualitat l'aigua es de la red d'aigua potable. S'ha respectat l'altra aixeta per a quant l'aigua de la Font estiga en condicions o es tornen a modificar els parametres.
En quant a la publicació dels resultats analítics de l'aigua a la página web, no hi ha cap inconvenient.
|
|
|
|
P :
14.-¿L'aigua que podem veure actualment a la “Font de la Cava“ i “Font del Frare“ d'on probe?
|
|
R :
La Font de la Cava i la Font del Frare (les quals son manantials secs) en tant en quant no es recuperen, estan abastits per aigua potable.
|
|
|
|
P :
15.-Fa uns anys La Carrasca era el lloc amb més concentració de gent, eren anys feliços, però des que es va tancar la Font de La Carrasca, la disminució de gent en esta zona és considerable. Per què es va tancar?
|
|
R :
La Font de la Carrasca sempre a estat oberta. Independentment de que abans era una Font d'aigua potable controlà per una persona, i actualment es la mateixa Font instalà a uns metres de l'antiga i amb la mateixa aigua, però sense el control diari de ningú.
|
|
|
|
P :
16.-Fa temps a unes carreres de motos vaig poder vore un jove motorista amb patrocini de l'ajuntament d'Olocau. ¿Quina quantitat de dines va rebre esta persona? ¿Que requisits cal complir per rebre este tipus de patrocini?
|
R :
L'Ajuntament d'Olocau intentarà, dins les seues possibilitats, potenciar i estimular a aquelles persones que en algun moment, i sempre que no tinguen recursos econòmics, puguen portar per davant el nom d'Olocau.
A la vista de les opinions d'alguns Regidors s'estimà no concedir cap altre tipo d'ajuda. Lo important no fou la quantitat sinó la finalitat.
|
|
|
|
P :
17.-Al nostre municipi ¿Esta prevista la construcció d'un trinquet, d'un rocòdrom o habilitar un espai per practicar el trial, sense fer mal?
|
|
R :
La construcció d' un trinquet si, espais per a practicar el trial, de moment, no.
|
|
|
P :
18.-Per quin any rere any el passe de la Piscina Municipal costa més car? La gent ja està farta de pagar tants diners. Este estaria ben invertit si almenys, la Piscina estiguera en condicions humanes per al bany.
P :
19.-A la piscina municipal, creu que les dutxes que tenim optimitzen el consum d'aigua, o pot ser cal perseguir el xorro de l'aigua per poder dutxar-se? ¿Li han aplegat noticies d'algun accident a la piscina com a conseqüència del mal estat de les instal·lacions?
P :
20.-L'any que ve també s'enorgullirà de tindre a uns incompetents, a càrrec de la Piscina Pública Municipal més cara, bruta, i inaccessible, de la Comunitat Valenciana?
|
|
R :
18/19/20.- La piscina Municipal es una instal·lació que se intenta mantindre en unes condicions òptimes per al bany. El passe costa el preu establit pel Ple Municipal. A totes totes, la piscina sempre es deficitària lo qual s'assumis com un servici públic. Les instal·lacions es milloren, a mes a mes, intentant l'estalvi d'aigua. Este any, els encarregats del manteniment de la piscina no han estat a la altura que este Ajuntament els requerí. S'han pres totes les mesures per a evitar que torne a passar.
|
|
|
P :
21.-¿Per que casi sempre trobe, gran part o la totalitat de les portes poli-esportiu tancades? Dins dels poli-esportiu tenen instal·lat un abocador ¿s'han dedica ajudes d'altres institucions (que tenien com fi millorar les instal·lacions esportives municipals), per tancar el recinte del magatzem-abocador? ¿es conscient que amb estes actuacions esta negant el lliure accés de minusvàlids a les instal·lacions poli-esportives municipals? ¿vosté no a vist mai un partit de basquet, que els jugadors anaren en cadira de rodes veritat?
P :
22.-¿Que sanció es va aplicar a qui abandonat un cotxe en el poli-esportiu? ¿Era vosté consient del risc de tindre el cotxe allí? Quant es produir “l'accident“, que es van vore implicats xiquets, es va retirar el cotxe a l'instant.¿per que no es va fer abans?
P :
24.-En un de MirroR, un veí d'Olocau es veu avergonyit i indignat al mateix temps perquè veu com el Poliesportiu Municipal està tancat a 'cal i canto' i no hi ha manera d'entrar a jugar, a excepció de en l'estiu, però mentrestant, a l'hivern el Poliesportiu es manté tancat. Quines explicacions dóna a este fet?
|
R :
21/22/24.- Les portes del Poliesportiu, estan tancades degut al vandalisme, però qualsevol que vullga utilitzar les indicades instal·lacions, pot sol·licitar-ho a l'Ajuntament, on els informaran dels horaris i altres. A ningú li se prohibís la entrada, però son unes mesures, que encara que no ens agraden a ningú, en alguns moments son precises.
En cap moment hi ha hagut allí cap mena d'abocador. Si que es deveres que hi ha hagut alguna deixalla de forma puntual, la qual en cap moment ha impedit el pas a cap persona minusvalida.
Per supost que he vist jugar en cadira de rodes a basquet i altres esports, i valore positivament i aplaudisc que aquestes persones puguen practicar l'esport.
No hi havia cap cotxe abandonat. Era un vehicle que estava allí dipositat mentre es dirimia un expedient.
Allí no s'ha produït cap accident, al marge de que es un lloc per on no deurien de passar els xiquets.
|
|
|
|
P :
23.-¿Alguna volta s'han plantejat col·locar aparcaments per bicicletes? ¿Que estem esperant?
|
|
R :
Si que esta previst col·locar aparcaments per a bicicletes al poliesportiu, i en el moment oportú es col·locaran
|
|
|
|
P :
25.-La carretera que va cap a Gátova està en pèssimes condicions, es podria arreglar? Ja que si et trobes amb un autobús i vas amb moto, has de decidir o si t'el menges o et tires al barranc.
|
|
R :
Les carreteres son competència d'Administracions supramunicipals, al marge de que els Ajuntaments de Gátova i Olocau han fet les reclamacions oportunes per a la seua millora.
|
|
|
|
P :
26.-El govern central, invertira 2,5 milions d'euros en millorar la seguretat vial del CV-25 en el seu tram Olocau-Lliria. Dins d'estes millores, és resoldrà el problema de l'eixida del camí de darrere la cella per incorporar-se en direcció Olocau? ¿El carril bici i el de vianants que hi ha fins Sant Vicent es prolongara fins Olocau, o ens haurem de conformar en un carril “draper e insegur“ com el que tenim fins Bétera?
|
R :
La carretera CV-25, tramo de Lliria a Olocau pertany a la Conselleria d' Infraestructures i Transports. Está previst fer una millora de seguretat vial i esperem que això comporte una millora per a tots.
El carril bici de Bétera a Olocau, fa dos funcions: carril bici i via de servici, en cap moment ha sigut comunicat a este Ajuntament la finalització del mateix. De fet, en estos moments, estan efectuant les obres de les rotondes. Coincidim amb voste que no ens agrada el disseny de la carretera.
|
|
|
|
P :
27.- Ara s'estan remodelant alguns carrers. ¿per que no haveu aprofitat per eliminar barreres arquitectòniques per discapacitats? ¿preferiu posar pegats depres, o haurem d'esperar uns altres 30 anys?
|
|
R :
S'estan remodelant alguns carrers i se intenta, al màxim, en aquells que no tenen alternativa, eliminar barreres.
|
|
|
|
P :
28.- Botànic Cavanilles la podrien asfaltar igual que tots els carrers del poble. Que les asfalten bé en compte de posar ciment. També cal posar espills en els encreuaments i revoltes de poca visibilitat.
|
|
R :
En el seu moment s'asfaltarà , al igual que es ficaran espills de seguretat.
|
|
|
|
P :
29.- Hi ha alguns carrers del poble que no estan degudament retolades, una d'elles és en concret la que puja cap al frontó (anomenada popularment prolongació de Sant Josep), una altra és el carrer Botànic Cavanilles, etc ... Amb els consegüents problemes per als repartidors, correu, missatgers, etc ..., Ja que ells contribuïx també que la gent del poble no conega el nom de les mateixes, perquè tinc entés que estes dos anteriors tenen nom oficial segons acord plenari des de fa diversos anys. Seria molt costós retolar-les degudament? Sé que alguns veïns ja ho han fet saber en algunes ocasions al Sr. Alcalde, in que fins a la data s'haja instal·lat retolació.
|
|
R :
Si es que hi ha algun carrer que no està retolat, intentarem retolar-lo.
|
|
|
|
P :
30.- En els últims anys des de l'ajuntament s'han demanat ajudes per millorar la xarxa elèctrica. ¿se a fet despres d'haver realitzat algun estudi global, per establir prioritats? En algun cas se a donat ajudes per millorar la xarxa elèctrica d'alguna construcció “fora de terreny urbanitzable“?
|
|
R :
Si que s'han demanat ajudes. Les ajudes les dona l' Administració la qual es conscient que son ajudes al medi rural i en alguns casos contemplen sol no urbanitzable.
|
|
|
|
P :
31.- Com s'explica que en el PGOU aprovat definitivament el passat any, en la ubicació de gasolinera, el sòl estiga qualificat com no urbanitzable i agrícola?. És veritat que hi ha un projecte de construcció d'un restaurant, una cafeteria i una zona destinada a oficines dins d'un mateix edifici de tres plantes i un soterrani en els terrenys de la gasolinera i com a complement de la reapertura de l'esmentada gasolinera.
|
|
R :
Efectivament s'ha demanat la posada en marxa de la gasolinera junt a la pretensió de construir una cafeteria-restaurant. En este moment, independentment de la qualificació del sol, es voluntat posar-la en marxa per a tindre servici al nostre poble. Si al Pla General aprovat el lloc ocupat per la gasolinera figura com a no urbanitzable, pot ser degut a un error i com qualsevol cosa, sempre que siga en benefici dels ciutadans, es pot i es deu subsanar.
|
|
|
|
P :
32.- M'agradaria saber si hi ha algun plantejament per a restaurar les antigues sendes, com per exemple, la que va a Pedralvilla i al barranc dels Llops, i senyalitzar-les amb la marca local, per a poder gaudir de la Calderona direcció Serra. També, m'agradaria assabentar-me de com està el futur projecte de carretera cap a Castelló, CV-50. Si es planteja fer algun tipus de mobilització des de l'Ajuntament.
|
R :
Per suposat que s'han de mantindre restaurades les sendes que hi ha al Terme, per a que puguem circular per elles.
En quant al futur projecte de la carretera que va direcció Castelló CV-50, quan sapiguem quin es el seu disseny i en que ens afecta, farem les observacions necessàries.
|
|
|
|
P :
33.- Autovia de peatge, que creuara el nostre terme ¿sera gratuïta pels veins d'Olocau? ¿Quants veins es voran afectats pel soroll?¿des de l'ajuntament que pensen fer, per garantir el dret al descans dels veins?
|
|
R :
De moment no tenim noticia de que cap autovia de peatge creue el nostre terme. Si ens vorem afectats pel soroll o si serà gratuïta, està en la mateixa indefinició perquè no tenim cap informació al respecte
|
|
|
|
P :
34.- Des que l'ajuntament va assumir les competències creu que els camins rurals estan millor? El camí a la terreta blanca l'ha arreglat l'ajuntament o un particular? ¿quin tipus de permisos son necessaris per poder asfaltar-te el teu propi carrer i aixi no haver d'esperar 2005 anys d.C. (com el Carrer Alt)?¿Que cal pagar?
|
|
R :
Per suposat que estan millor els camins. En quant al Cami de la Terreta Blanca l'ha arreglat un particular. Per a qualsevol tipus d'actuació (millora) als camins, lo correcte es sol.licitar el corresponent permis a l'Ajuntament.
|
|
|
|
P :
35.- A l'observar la imatge del poble, no li fa mal als ulls les dos finques que hi ha en els extrems? He observat una conscienciació urbanística i arquitectònica fins al punt de controlar inclús els colors de les noves vivendes (l'Ajuntament ha denegat les llicències pel seu color blau) A què es deu i en quins criteris es basa?
|
|
R :
Les finques que anomena a la seua pregunta, estan fetes ja molt de temps, i els que donaren les llicencies, les donaren dins de les Normes. Este Ajuntament mai ha denegat cap llicencia pel color de les parets, altra cosa es que recomane l'us de colors més coincidents amb el seu entorn.
|
|
|
|
P :
36.- ¿Quant s'urbanitze l'horta de dalt, deixarem de tindre la basseta l'amara ? ¿On s'abastiran d'aigua els helicòpters contra incendis?
|
|
R :
Quan s'urbanitze esta zona, ja es vora que decideixen fer els propietaris amb la Balseta L'Amara, però es tindrà que tindre en compte si es compatible un lloc urbà amb una balsa per a abastir d'aigua als helicopters que apaguen incendis.
|
|
|
|
P :
37.- ¿Per construir es imprescindible fer-ho en lloc urbanitzable i amb llicencia d'obra? A donat vosté llicencia d'obres als diferents xalets que s'han construït a les muntanyes de Pedralvilla (en plena serra calderona) i als xalets q estan fent, anant paca Bétera a la dreta del “Pont de la Paridora“? Vosté a donat alguna llicencia d'obres per construir en una “zona verda“? ¿Si algu es fa un xalet sense llicencia d'obres la sanció es mes econòmica que si agues demanat el llicencia? ¿la construcció despres es “legal“ o des de
l'ajuntament s'encarreguen que tot torne al seu estat natural?
|
|
R :
Per a construir es imprescindible presentar un projecte que desprès es informat pels tècnics municipals si es tracta de sol urbà, si es en un sol no urbanitzable la Conselleria, sempre que tinguen mes de 10.000 m., es la que deuria de donar la llicencia. Les multes no suposen la legalització de cap tipus de construcció.
|
|
|
|
P :
38.- ¿Tenen pensat reservar algun carrer o esplanada per poder aparcar vehicles pesats (camions, autocars, tractors,...)? ¿on estarà situat este aparcament?¿quant estarà disponible?
|
|
R :
De moment tenim pensada la creació d'un aparcament, però no per a vehicles pesats.
|
|
|
|
P :
39.- La gent que té gual, on ha de telefonar perquè la grua retire el vehicule que esta obstaculitzant el seu gual? puc aparcar el meu cotxe en el meu “Gual“, com el ho dec d'indicar? Si jo tinc una porta de garaig a un costat del carrer, que condicions deu complir el carrer perquè es prohibisca aparcar també en la vorera de davant? Esta grua es dedica a retirar els cotxes mal aparcats i o únicament es pel Guals? on ha d'anar a arreplegar el seu vehicule, en conductor infractor? Estos servicis són 24 hores, no?
|
|
R :
L' Ordenança de Guals, que voste coneix, dona respostes a totes les seues preguntes.
|
|
|
|
P :
40.- Ara que tinc l'ocasió, he de felicitar-lo per la compra de la Casa de la Senyoria fa uns anys, ja que és molt important per a este poble, però, per a què volem una Casa Senyorial tancada, i quan està oberta, no porta cap benefici econòmic al poble, o, m'equivoque?
|
|
R :
La Casa de la Senyoria, efectivament va ser comprada pel Poble. Estem en permanent procés d'actualització i restauració, i de moment no està dissenyada per a benifici sino per a servici.
|
|
|
|
P :
41.- ¿Quin any va ser vosté per primera volta alcalde? ¿Quin salari guanyaven anualment els regidors d'Olocau aleshores? ¿Quin salari guanyaven ara?
|
|
R :
A l'any 1987. Ni abans ni ara hi ha gent alliberada a l'Ajuntament. Lo que es cobra es per assistència a Plens i a Comissions.
|
|
|
|
P :
42.- Quina va ser l'ultima empresa a la que va treballar? Continua mantenint bones relacions amb els seus excompanys? Vosté es va acollir a un pla de prejubilació, Quants anys tenia? “ZP“ parla de prejubilació a 25.000 funcionaris. ¿esta previst prejubilació a personal de l'ajuntament? ¿sera obligatori prejubilar-se?
|
|
R :
Va ser a una entitat bancària al llarg de 33 anys i per suposat que seguisc mantenint molt bones relacions amb els companys. Efectivament hem vaig acollir al pla de jubilació, ja que portava 35 anys cotitzats a la seguretat social. En este moment no està pensat prejubilar a ningú a l' Ajuntament.
|
|
|
|
P :
43.- Quin era el pressupost de l'any 2004? Quants dines dedicaren per la compra de llibres per la biblioteca? ¿quin tant per cent dels comprats durant 2004 estan escrits en valencià? ¿En 2004 quants dines gastarem “en caixes de nadal“? ¿Quins requisits cal complir per poder rebre este tipus de caixes? ¿son totes les caixes iguals o hi ha de millors? Aproximadament, entre la generalitat i la diputació, per valor de quants dines van invertir al nostre terme municipal durant 2004?
|
|
R :
El pressupost de l'any 2004 ascendí a 2.185.038,93 Euros. La Biblioteca es surtis dins de la Partida d'Activitats Culturals. Es compren aquells llibres que son ampliació d'enciclopèdies i col·leccions ja iniciades. Per Nadal, com qualsevol entitat, s'entreguen alguna mena d'obsequis a aquelles persones que presten els seus serveis a l'Ajuntament o que estan directament vinculades a ell. Es una despesa estrictament controlà i austera.
A l'any 2004 la Generalitat i la Diputació ha otorgat subvencions per al nostre Poble en la suma de 89.534 Euros.
|
|
|
|
P :
44.- ¿Que li pareix, que el nou estatut? ¿Creu positiu que continue la barrera del 5% per entrar a formar part de les corts?
|
|
R :
El nou Estatut em pareix millorable en alguns apartats. Respecte la barrera del 5 % per a formar part de les Corts, jo soc partidari de rebaixar-ho al 3 %. Amb esta mesura es donaria cabuda a altres opinions.
|
|
|
P :
45.- Fa vergonya que la pàgina web de l'Ajuntament isca en tots els llocs i pamflets, a més que no està gens actualitzada, fa pena veure. Mentres que les altres dos estan molt bé, ixen notícies i moltes fotos. La meua pregunta és el per què el Sr Alcalde no se preocupa un poc més d'este mitjà de propaganda?
P :
46.- L'ajuntament d'Olocau des de fa anys, te els dominis Olocau.COM i .NET. ¿per que haveu adquirit “en este moment“, Olocau.ES te alguna relació en l'aparició de nous domini de tipus lingüístic i territorial o a sigut pura coincidència? ¿teniu previst adquirir algun altre domini? ¿Quant entrara en funcionament Olocau.ES? ¿Tindrà els mateixos continguts que olocau.NET i Olocau.COM? ¿Quants dines costa durant l'any 2004 les pàgines de l'ajuntament Olocau.COM i Olocau.NET (contant tots els gastos)?
P :
47.- En l'actualitat hi ha quatre dominis registrats sobre Olocau, dos d'ells en domini de l'Ajuntament, per què no es van conformar amb un només?
|
|
R :
45/46/47.- Intentarem millorar-la i per descomptat que es preocupem de la imatge del nostre poble. El tema dels dominis no te cap tipus de connotació lingüística ni separatista.
|
|
|
|
P :
48.- Amb qui té majors llaços d'amistat amb el capellà o amb el carter?
|
|
R :
El capellà pertany a una institució de la que jo forme part, el carter a una empresa en la qual no tinc cap tipus de vinculació. Les dos persones me mereixen el màxim respecte i amb les dos mantinc unes relacions institucionals, socials i particulars cordials.
|
|
|
|
P :
49.- A Olocau.BIZ tenim un apartat que es diu MirroR, on la gent expressa de forma lliure qualsevol crítica que tinga a veure amb Olocau. En una d'elles, una persona cita: “ ... volem col·laborar amb un poble que ni el mateix Ajuntament fa res per a alçar-ho“. Davant d'estes afirmacions, m'agradaria saber què és el que vosté pensa sobretot açò i com es defén davant d'estes acusacions.
|
|
R :
Els comentaris publicats a la pàgina web “biz“ i en particular al que voste es refereix a la seua pregunta, de que l'Ajuntament no fa res per col·laborar i alçar el poble, son comentaris que dec de respectar però que no compartisc en absolut, perquè sembla que esta persona desconeix la realitat.
|
|
|
P :
50.- Per què una de les excuses donades pel consistori a la proposta de diversos regidors d'organitzar per part de l'ajuntament algun tipus de revetla per a la Nit de cap d'Any és la que no hi ha prou dispositiu policial?. No hi ha el mateix dispositiu policial durant els 12 mesos de l'any i es realitzen els festejos d'Agost? Per què es poden contractar guàrdies de seguretat a l'agost i al desembre no?
P :
51.- Hi haurà algun tipus de “festa“ per a nit de cap d'any? Perquè som prou els que acudim i no tenim cap lloc per a poder estar un estona amb els amics i amb tota la gent que estic segura acudiria. ...i a més, potser vindrà gent de fora perquè coneguen el poble, i si els agrada, vindre ací en festes, o potser fins a estiuejar!
P :
52.- Hi ha un pla diabòlic en l'Ajuntament perquè el poble es quede desert? Dic açò perquè no es fa res per a la joventut, només es fomenten activitats a l'estiu, però a l'hivern què?
P :
53.- Per que no s'a considerat fer alguna festa amb bous en este poble ja que antigament se solien fer i la gent s'ho passava tan bé. Què costaria això? Atrauria a molta gent estrangera i molt més ambient.
|
R :
50/51/52/53.- En cap moment l'Ajuntament s'ha oposat a cap tipus de festa, el que l'Ajuntament ha demanat es que hi haja persones que es responsabilitzen i que estiguen al front. L'Ajuntament, com no, aportarà allò que vaja en benefici de la majoria, no de grups que vullguen montar-se una festa particular.
L'Ajuntament està obert a col.laborar en qualsevol iniciativa. Tan importants son les festes d'estiu com les de hivern, encara que al estiu acompanyen mes.
Efectivament antigament es feien festes amb bous, jo particularment formava part d'elles. Les festes es poden fer com entre tots creguem convenients, independentment que siguen bous o coets, el que es precisa es gent que es “banye“.
|
|
|
|
P :
54.- Enguany la “Mancomunitat del Camp de Túria“ va tramitar, durant un temps limitat, ajudes per les empreses de la comarca que volgueren posar els seus rètols en valencià, ¿des de l'ajuntament s'informa tots els empresaris locals de l'existència d'estes ajudes?
|
|
R :
Per suposat, i a mes a estos comerços es repartís, anualment, material de la Campanya de Promoció i Us del Valencià de la Excma. Diputació Provincial.
|
|
|
|
P :
55.- En el programa electoral del PSOE 2003, En l'apartat de “Cultura“, diu: “Ampliar el pagament dels llibres de text a l'alumnat d'ESO que haja cursat l'últim curs de primària en l'Escola d'Olocau“. Va a aplicar-se per a este curs o era només una frase en un programa electoral?
|
|
R :
Per suposat que es complís, any rere any, este tipus d'ajuda.
|
|
|
|
P :
56.-Els pares d'alumnes estan reclamant una escola nova i l'ajuntament pareix que els recolza. Quines actuacions ha fet Vosté fins al moment per a resoldre el problema d'una escola obsoleta i que a més alberga en una de les seues aules una guarderia il·legal?. Amb qui s'ha entrevistat en Conselleria per a poder començar les actuacions pertinents?. La ubicació de la nova escola seria la mateixa o l'ajuntament disposa de terrenys en un altre lloc perquè Conselleria puga començar almenys a donar una consignació pressupostaria per a esta construcció?.
|
|
R :
L' Ajuntament sap la situació de l'escola, en este moment totalment obsoleta. Me diu que alberga una guarderia il·legal. No entenc com voste que advoca per una total escolarització, cosa que li agraisc, fica en dubte la legalitat o il·legalitat de la guarderia. Per suposat que sabem de les deficiències, però d'ahi a parlar de il·legalitat hi ha un tros. S'ha parlat en qui es devia de parlar a la Consellería. La ubicació podria ser la mateixa o altre lloc.
|
|
|
|
P :
57.-¿Qui tria els llibres de la biblioteca? ¿Quantes hores a la setmana esta oberta la biblioteca d'Olocau? ¿i la de Marines?
|
|
R :
La Biblioteca d'Olocau està oberta les hores que puntualment s'han establert. No entre a valorar els horaris d'altres poblacions.
|
|
|
|
P :
58.-¿Els papers de l'ajuntament majoritàriament es fan en valencià? ¿Per que el cartel de “Terme d'Olocau“ no esta escrit en valencià (com el de Llíria o Serra). ¿Hi ha alguna
instal·lació municipal en què un ciutadà al dirigir-se en valencià obtinga resposta en
una altra llengua o simplement no l'entenguen? ¿Aixina volen potenciar el valencià?
|
|
R :
L'Ajuntament intenta buscar la normalització i el us del valencià. Si el cartell de Terme d'Olocau no està escrit en valencià, no ha sigut competència d'este Ajuntament la seua instal·lació.
En qualsevol dependència municipal, quan algú pregunta en valencià li se contesta en valencià, per suposat que es respecta a tota aquella persona que parla en castellà o altre idioma.
|
|
|
|
P :
59.-¿El català i el valencià son la mateixa llengua?
|
|
R :
Eixa pregunta deuria fer-la a la Acadèmia Valenciana de la Llengua, no obstant el remet a la Resolució 2/2005, de 29 de març de la Presidencia de la Academia Valenciana de la Llengua publicada al DOGV nº 4983, de 12-04-05.
|
|
|
|
P :
60.- No creu que a Olocau en ves d'anar cap avant anem cap arrere, en referencia al sector serveis. ¡Lo que tanca no obri mai! ¿quines solucions te l'alcalde a curt termine per pal·liar el GRAN PROBLEMA? ¿Com pren-te'n potenciar el turisme, i les activitats econòmiques en general?
|
|
R :
L'Ajuntament pot potenciar el Sector Serveis però no pot imposar a ningú la apertura o tancament de comerços. Es un problema que ens preocupa i que intentem resoldre. Prova d'això es la voluntat de que en la gasolinera, independentment dels servicis que pretén montar l'empresa, li se demanarà la creació d'un supermercat.
|
|
|
|
P :
61.- Què pensa vosté del turisme que cada estiu s'instal·la de mode temporal en el nostre poble?
|
|
R :
Totes les persones que estiuegen al nostra poble, me mereixen el màxim respecte.
|
|
|
|
P :
62.- ¿Creu que es normal, que a un barri d'Olocau siga missió-impossible tindre telèfon fixe, per poder accedir a internet?
|
|
R :
No es normal, però hi hauria que preguntar-li a telefònica
|
|
|
P :
63.- Fa uns anys els polítics vareu “tallar la cinta“ del bus-ecologic Serra-Betera-Olocau cap polític va faltar a la foto. Fa mes d'un any ... el bus deixa de funcionar, deixant incomunicat de manera permanent un barri on vivim persones. Vaig parlar amb la companyia d'autobusos i sap quina va ser la resposta? “... se esta reestructurant el servei ... els ajuntaments implicats tenen tota la documentació ... la cosa depén únicament dels ajuntaments ... en el moment tinguem resposta favorable dels ajuntaments es restaurara
el servei ...“ ¿Hem sabria explicar on esta el problema?
P :
64.- La mobilitat dels residents a Olocau és molt important per a tot, a Olocau hui per hui pràcticament hem de desplaçar-nos per a qualsevol compra, gestió, per motius de treball, d'educació, salut, oci, etc.... M'agradaria saber si tots els tràmits que s'estan realitzant des del consistori per a resoldre este problema, són unes declaracions a un periòdic dient que si el problema no se soluciona a curt termini, l'alcalde es tancarà en l'Ajuntament. Ja que ni s'ha resolt, ni l'alcalde ha complit amb la seua paraula de tancar-se en l'Ajuntament fins a la seua resolució, ¿Podria informar-nos que altres tràmits ha realitzat respecte d'això?.
|
|
R :
63/64.- Efectivament se intentà i estem intentant donar un millor servici en el transport públic. El servici del bus ecològic, que tant suponia per a nosaltres, fou un servici on els ratios d'utilització no superaven en cap viatge el d'un passatger. S'estudià per part de la companyia, ajuntaments i conselleria, la reducció del servici, però seguia amb els mateixos ratios de no utilització, lo qual va suposar una despesa totalment gravosa per als ajuntaments. Es sol.licità a l'administració que es fera càrrec d'esta linea, ja que a ella li corresponen les competències en matèria de transport. El servici que tenim actualment tampoc ens agrada en absolut. Volem millors servicis, i si estes línies son deficitàries que les compense l'administració amb altres de mes rendibilitat.
|
|
|
|
P :
65.- La proximitat de les Bases Militars de l'Otan i de Marines ¿Suposa algun problema o limitació pel nostre municipi? ¿hi ha algun pla d'emergències, amb quins recursos conta?
|
|
R :
La proximitat de les bases militars comporta limitacions en quant a zones de seguretat. De moment no ha existint cap problema en quant a planejament. Aquestes instal·lacions tenen les mesures de seguretat pertinents.
|
|
|
|
P :
66.- Fa uns mesos, la guàrdia civil, va retirar de l'estació de servei d'olocau, divers armament de guerra. ¿quin tipus d'armament es tracta i quina informació te vosté al respecte?
|
|
R :
L'afirmació “divers armament de guerra“ no seria la mes apropiada. Es tingué coneixement de la existència d'un projectil i es prengueren les mesures per a que es retirara i es destruira.
|
|
|
|
P :
67.- Fa mesos van aparéixer pintades al parc de la carrasca i diversos adhesius a molts contenidors de fem, senyals, i altre mobiliari urbà. ¿este tipus d'actes es legal? ¿es possible omplir gran part del mobiliari urbà d'adhesius i no ser vist? ¿s'identifica els responsables? ¿quina sanció se'ls aplicat? ¿des de l'ajuntament haveu donat orde per que
es netegen els llocs afectats? Hi ha municipis, de la nostra comarca, que disposen de
taulers d'expressió lliure, (col·locats en parcs o en fatxades d'edificis públics, semblants als que col·loqueu en durant les campanyes electorals) per que si algu te alguna opinió a expressar o puga fer de manera controlada i sense embrutar el mobiliari urbà i el paisatge. ¿Se a estudiat alguna volta esta possibilitat al nostre municipi? ¿per que no se a fet?
|
|
R :
Hi ha qui fa gala de ser ciutadà i no respecta res i molt menys lo públic. Estos actes son totalment il·legals i irreprotxables, i si coneguérem l'autor el denunciaríem.
Des d'aci vuic fer un crida per a que tots aquells que vegen coses anòmales o irregulars ho posen en coneixement d'este Ajuntament, així, i sense donar a conèixer al denunciant, intentarem aplicar les sancions corresponents.
En quant a ficar “cartells d'expressió lliure“, valorem la seua aportació, la tenim prevista i la portarem a terme.
|
|
|
|
P :
68.- En els últims temps han aparegut pintades amb simbologia neonaci a diferents llocs del nostre poble. A alguns veïns es preocupa especialment ¿a vosté no? ¿que se esta fent al respecte?
|
|
R :
Per suposat que em preocupa que en estos temps existisquen estos tipos de comportaments, però encara em preocupa mes, no el missatger que fica la pinta, sinó els indesitjables que alenten a estes accions emparant-se en reivindicacions democràtiques, que ni respecten ni coneixen.
|
|
|
|
P :
69.- Amb la remodelació del servei de recollida de restolls, deurem deixar-los en bosses des de diumenge a la nit fins dilluns a la porta de casa ¿no? ¿Si en eixe temps passen uns gamberros i o escampen per mig del carrer se fara càrrec l'ajuntament o ens trobarem amb “el regal“ el divendres al tornar?
|
|
R :
La nova remodelació de recollida de deixalles i restes de poda i jardineria, creguem que pot donar un bon resultat. En quant als gamberros o altres, que com voste diu puguen escampar-ho, pendrem les mesures pertinents.
|
|
|
|
P :
70.- En el que li queda de legislatura, quines coses li agradaria canviar i quines coses ha volgut canviar o modificar però d'una forma o una altra no ha pogut, del nostre poble?
|
|
R :
Sempre hi ha coses que ens agradaria millorar i canviar, no es tracta del que a mi m'agrade, es tracta d'allò que vaja en benefici de tots els ciutadans.
|
|
|
|
P :
71.- No creu que el procés urbanitzador del terme, fins ara, ha estat un greu error per al creixement de la vila que ha quedat arraconada i sense un semblant creixement a la resta del terme? Existeix per part de l'Ajuntament alguna previsió per rectificar aquest procés? Com preveu potenciar l'urbanisme al voltant del poble?
|
|
R :
Els temes urbanístics son sempre discutibles i tenen distints punts de vista i totes les opinions s'han de tindre en compte. Concretament a Olocau al casc urbà, el Pla General contempla tres unitats a desenvolupar, i l'Ajuntament està obert a potenciar-les.
|
|
|
|
P :
72.- Quins projectes municipals hi ha en marxa? A curt terme tenen projectat el funcionament del menjador i atenció als alumnes de fora dels casc històric? A llarg terme com està el projecte de construcció d'una nova escola?
|
|
R :
Els projectes que hi ha son diversos i contemplen la creació d'una nova escola que incloga menjador.
|
|
|
|
P :
73.- Quina solució podria aportar l'Ajuntament per salvar el tema de l'almàssera? No creu que amb la seua desaparició és perd la possibilitat de mantenir una activitat agrària que sempre ha donat fama a Olocau?
|
|
R :
L'Ajuntament sempre ha estat i està al costat de qualsevol col.lectiu, i el tema de l'almàssera, mes que preguntar-li-ho a l'Ajuntament hi hauria que vore que diuen la resta de socis que la componen. A totes totes l'Ajuntament està en contra, independentment de la seua ubicació, que es tanque l'almàssera, es mes, recolzarà i participarà si es fa algun tipus de cooperativa o es revitalitza la que hi ha.
|
|
|
|
|
Warning: mysql_connect() [function.mysql-connect]: Unknown MySQL server host 'mysql51-34.pro' (1) in /home/andilla/olocau.org/inc/meteo2015/T4.inc on line 2
Error en la conexión amb la bd |
|
. . .
