. . .
L'entrevista a Ferran Zurriaga i Agustí
En 1951, de la mà del seu oncle, Ismael Rosselló i Zurriaga, serien en l'acte inaugural de l'exposició del Diccionari Català-Valencià-Balear, en l'Ajuntament de València. L'acte, li va abocar al món de les lletres. Ferran Zurriaga ha dedicat molt del seu temps a revisar la història d'Olocau i la vida dels seus veïns.
|
|||||||
Ferran : El 18 agost de 1938.
2. Va nàixer a Olocau?
Ferran : No vaig nàixer a Olocau. En agost de 1938, la Guerra Civil tenia un dels fronts prop de Sogorb i, com havia por que calgués abandonar Olocau, la meua mare, per més seguretat, va baixar a València a casa d'una família amiga, que vivia al carrer de Carnissers, i allí vaig nàixer. Després del part, ma mare tornà a Olocau, on vaig viure fins als onze anys. Més avant vaig anar a estudiar a València, i els caps de setmana i les vacances les pasava a Olocau.
3. Els seus pares eren d'Olocau?
Ferran : Els dos n'eren. El meu pare era Salvador Zurriaga Bernad, de la família dels Nemensios, i ma mare, Vicenta Agustí Romero, era dels del Castell.
4. D'on li ve l'interès per conèixer els seus avantpassats? És simplement per l'amor que li té a la seua terra, o per curiositat ?
Ferran : Principalment per la família. El pare sempre va interessar-se per la lectura i el saber. Em despertà també l'afecció per la lectura en general, les novel·les i llibres d'història. A casa teníem moltes novel·les de Blasco Ibáñez que llegia ja als deu anys. També hi havia alguns llibres d'aquells que van repartir les Missions Pedagògiques de la República. D'ells recordaré sempre Platero y yo, de Juan Ramón Jiménez. D'aquest vaig aprendre la poesia de la vida dels humans i la visió del paisatge. L'altre era Morada de Paz, de Rabrindanat Tagore, un meravellós mestre i escriptor hindú, que va obrir-me el camí cap a l'ofici de mestre. I, finalment, les obres de divulgació geogràfica d'Elisée Reclus, editades per Sempere de València, que em van mostrar l'estima per la geografia, la natura i el paisatge.
Després, la meua tafaneria, l'esbrinar i escorcollar tot allò que veia i escoltava al meua voltant, herència, diuen, de la branca familiar dels Marraixes, va descobrir-me totes les històries que guardaven les meues iaies, la paterna, Nemesia Bernad, i la materna, Cecilia Romero.
5. Quin és l'origen d'Olocau?
Ferran : L'origen seria, si ens atenem a les restes del voltant de la torre de la casa de la Senyoria, romà. De fet, sembla que l'alqueria musulmana era coneguda com Pardines, paraula que ve del llatí parietines, diminutiu de parietes, que significa les parets, els murs vells del temps dels romans. A mitjans del segle XVI, aquesta alqueria musulmana començaria a ser anomenada Olocau, en construir en ella, els Vilaragut, senyors del castell d'Olocau, la casa de la Senyoria.
6. A partir de quan es constitueix com a poble?
Ferran : A partir de l'època musulmana existeix com alqueria, després com a lloc, i a partir del XVI com baronia, vila i honor d'Olocau. Primer va ser l'aljama, que era com el municipi cristià, habitat, però, per musulmans. Després de l'obligada conversió dels moriscs, en 1520, es convertí en una universitat, com qualsevol altre municipi valencià habitat per cristians, amb el justícia com a cap, i els jurats. No tenim la data exacta de l'atorgament del titol de vila i honor, però l'havem trobat documentat en 1600: fet en dita vila i baronia de Olocau.
7. Quin és l'origen de l'escut?
Ferran : L'actual escut va ser realitzat en 1952 per Rafael Gayano i Lluch, membre de la Real Acadèmia de l'Història. En ell trobem quatre espais. El primer, amb un castell, el castell d'Olocau, avui conegut com castell del Real, que donarà nom a la vila. El segon, amb les barres del regne València, al qual vam pertànyer. El tercer, amb la mata de fenoll dels Fenollet, en record del primer senyor, Hug de Fenollet, donació feta en 1237; i ves per on, també els Fenollet seran els darrers senyors territorials. El quart, amb l'escut dels Vilaraguts, creadors del vincle de la baronia-comtat de la vall, vila i honor d'Olocau. Els Vilaragut van utilitzar dos models d'escut: el del creador del vincle d'Olocau, Antoni de Vilaragut, el Vell, amb quatre faixes de roig en camp platejat, que seria el correcte per aquest escut; però Gayano Lluch va escollir el segon escut dels Vilaraguts, format per caselles o escacs platejats i rojos, i en cadascú d'ells una flor de lis, resultant quinze caselles amb flor de lis, cosa que ell tampoc va representar correctament. Finalment, l'escut està coronat per la corona de comte, com correspon al comtat d'Olocau.
8. Què ens pot contar de la casa de la Senyoria?
Ferran : És el conjunt monumental més important de la vila d'Olocau, constituït per la torre de Pardines, la casa Senyorial, els trulls, les bodegues i l'almàssera, tot envoltat dels patis. (Mireu el fullet Casa de la Senyoria).
9. Quin va ser el seu passat?
Ferran : En 1394 és construïda la primera església d'Olocau, i al seu costat els Vilaraguts edificaran la casa de la Senyoria, amb graners i almàssera on guardar els fruits de les particions dels vassalls. En 1494, veiem, en la pressa de possessió del baró Pere Ramon de Vilaragut, que figura la casa del senyor de la dita Vall construïda dins del lloc de Pardines. Aquell edifici serà modificat al llarg dels segles, i en ell residiran els barons i desprès comtes de la Vall d'Olocau, els alcaids, els escuders i més tard els procuradors i administradors.
10. Quin és el seu present?
Ferran : En primer lloc restaurar-la i convertir-la en un espai cultural. Un projecte que tractem de fer possible és que siga la seu de l'Ecomuseu i Centre de Documentació del Parc Natural de la Serra Calderona. Conservar el patrimoni local, natural i construït, és responsabilitat de tots. Restaurar l'aljub de la Quebrantà, que alguns estúpids han desfet, és obligació de tots, uns pressionant els qui governen i altres encarregant-se que siga restaurat. El forn romà de la Pedra Grossa és un altre monument oblidat. Com el poblat del bronze de la Penyeta Roja. Que cal restaurar-los!
11. Quines mesures creu necessàries per millorar la gestió del medi de la Serra Calderona?
Ferran : Aconseguir que la gent que viu i treballa al parc de la Serra Calderona s'adone que viu a un parc natural, la qual cosa vol dir que està puntualment informada per accedir als diferents règims d'ajudes en matèria agrària, forestal, de turisme rural, de protecció ambiental, d'activitats industrials sostenibles i de transformació (oli, fruites, pastes, embotits...). Aquests productes comptarien amb un valor afegit, el de ser productes d'un parc natural. Amb aquestes mesures millorarien les condicions de vida dels habitants, amb la qual cosa aconseguiríem que foren els millors defensors del parc. Un cas. Tenim una nova llei d'ordenació del territori i protecció del paisatge. Si això es tradueix en una reestructuració del sector agrari, vol dir que ens hauran de pagar per conservar el paisatge, per llaurar, podar, refer ribassos... Tot això demana el treball dels agricultors de la zona i la preparació de noves generacions per a la conservació i explotació dels recursos del parc natural.
Si els habitants del Parc veuen que amb aquesta figura milloren els recursos dels pobles, es poden iniciar projectes locals per a la promoció de serveis rurals i dels productes que ells elaboren. Així estarem en el camí de millorar la gestió sostenible de la Serra Calderona.
12. Com era Olocau, en la guerra civil?
Ferran : Com qualsevol poble que estava prop del front de guerra. Penseu que el front va quedar situat al voltant de Terol, després a Sarrió (Terol) i finalment prop de Sogorb. Un poble amb refugiats de Terol i Sogorb, amb soldats i amb moltes famílies que tenien els fills al front. Vint-i-tres olocauins van morir als fronts d'aquella guerra.
13. Quines diferències observa de l'Olocau passat a l'actual? Quin li agrada més? Per què?
Ferran : La diferència principal es troba en el pas d'una societat agrària a una societat que ja no ho és. Els olocauins treballen ara majoritàriament al sector serveis, i les formes de vida tradicionals van poc a poc arraconant-se, Recorde algunes coses amb nostàlgia i altres crec que no val la pena recordar-les, si no és per evitar que siguen presents. M'agrada recordar la infància i la joventut, però ara es viu millor que abans. La vida de les persones majors, especialment, és molt millor que la que jo vaig veure a la meua infància.
14. Quin creu que serà el futur d'Olocau?
Ferran : El futur? Penseu que sóc un mag? Pensar, pense que, com l'agricultura europea no busque un altre model, en un futur serà una llegenda. Aleshores, com viurem? Segurament ja estarem dins de la metròpoli de València i serem un barri més, i viurem com viu la gent d'una ciutat, d'activitats de diferents sectors.
15. Serà un futur de cara al turisme?
Ferran : Més que el turisme, el que sembla que volen els governants és fer un balneari europeu que assigne als valencians el paper de serveis. Una terra de cambrers, mossos d'hotel, vigilants de platja, segadors de la gespa dels camps de golf, animadors, jardiners, molts serveis...
16. Quina creu que és la política adequada de cara al turisme?
Ferran : Mantenir un conjunt de serveis públics per als que viuen o trien viure en el nostre poble. Per exemple, si volem que l'escola augmente el nombre d'escolars, cal que es planifique un bon funcionament de la guarderia i el menjador. Si volem que la gent major estiga atesa, caldrà un centre de dia i una residència. Si volem que la gent que ve a viure entre nosaltres s'integre, caldrà crear espais culturals, festius i econòmics on això siga possible. També cara als visitants haurà de tenir pes l'oferta cultural, esportiva, el treball a l'entorn dels recursos naturals i el paisatge, el dinamisme del sector de serveis ... I fomentar, en els consumidors urbans, l'interès creixent pels recursos que poden trobar a les zones rurals.
17. Què creu vostè que es podria fer per a generar turisme, el qual portaria riquesa a este poble?
Ferran : Crec que està dit en part a la pregunta anterior. Encara que jo parlaria més que de turistes de residents. Estem destinats, a l'igual que la comarca del Camp de Túria, a ser un apèndix residencial de la ciutat de València. Aleshores, planifiquem tot allò que calga perquè els residents estiguen ací i generen riquesa ...
18. Creu que la idiosincràsia dels natius del poble, pot ser un obstacle per al turisme?
Ferran : No. Els obstacles només apareixeran si les autoritats i els empresaris locals no són capaços de oferir els serveis necessaris per a satisfer les perspectives del residents i dels possibles turistes.
19. Què no canviaria i que l'agradaria millorar d'Olocau?
Ferran : Es necessari mantenir l'entorn natural del poble, la tipologia urbana d'una a dues altures, la sensació de comunitat tranquil·la i participativa. Millorar significaria aconseguir que el nucli urbà acollira el mínim de mil a dos mil habitants per mantenir l'equilibri de serveis i activitats d'un poble. Actualment, el padró de l'1 de gener de 2004 diu que som 1.127 habitants, però estan dispersos pel terme, especialment a la urbanització Pedralbilla. Aquesta dispersió no ens beneficia localment, per això caldria que les autoritats locals propiciaren la creixença al voltant de la vila.
20. De tots els racons d'Olocau, amb quin es quedaria? Quin li fa recordar records entranyables, d'eixos que no s'obliden?
Ferran : Em quedaria amb el goig de caminar per la senda de la sèquia de l'Aigualeig, i la visió de la Penya d'Ali-Maimó quan la posta de sol daurat de l'hivern o de la tardor plena tot el seu rocam.
Ferran Zurriaga i Agustí
Febrer 2005
