. . .
Discurs de l'alcalde d'Olocau amb motiu de l'agermanament amb Gavà
“Des de que pel Portixol no veig eixir el sol la meua ànima està malalta”. Paraules que expressaven els sentiments de la gent que tenia que abandonar Olocau.
En la vida dels pobles hi ha dies que s'escriuen amb lletres d'or i hui és un d'eixos dies. Dies que passen a la història per estar assentats en els valors dels qui ens van precedir i que hui es mantenen inalterables.
És un gran honor per a Olocau trobar-se hui a Gavà en este Saló de Plens d'on brollen les llibertats i la voluntat del Poble, i hui juntes, les delegacions i representacions de Gavà i Olocau, segellen este Agermanament que ja està consolidat des de fa moltíssim temps.
Ja en altres ocasions els nostres representants públics i els nostres conveïns han intercanviat visites mútues entre els dos Municipis i casualment va ser en estos dies, fa 25 anys, quan una delegació d'Olocau va efectuar una exposició sobre tradicions en la Casa Torre del Lluch, i es va col·locar un monòlit amb els escuts d'Olocau i Gavà. Va ser un intent de consolidar esta germanor que hui refrendem.
Este Agermanament que hui portem a terme, al marge de la realitat històrica de reconeixement a homes i dones, i tal com diu el nostre Alcalde de Gavà, aporta una nova branca d'identitat formal que ha de potenciar tot el que tenim en comú per a així sentir-nos orgullosos, encara més si és possible.
Olocau és un poble xicotet però amb una rica història des de la seua fundació en el principi dels temps.
Com qualsevol població hem passat bons i mals moments. Van ser molts els que van tindre necessitat d’anar-se’n a conèixer altres formes de vida i altres costums, però sempre vam mantindre l'orgull de ser nosaltres, oferint el millor de nosaltres sense demanar res a canvi.
La marxa de la nostra gent va deixar moltes amistats trencades per la distància, famílies desarrelades i no sabrem mai qui patia més, si els que se’n anaven o els que es quedaven.
Però este patiment va ser compensat per la gent de Gavà. Homes i dones que de forma anònima van crear llaços d'unió, una unió que nascuda de la necessitat de integració d'uns i la solidaritat d'altres, va formar una gran família amb la ciutat que els acollia, GAVÀ.
Produïda esta integració el fluix va ser creixent, i és a principis del Segle XX quan l'arribada de la gent d'Olocau a Gavà s'efectua de forma continuada.
Pocs pobles han sigut tan integradors com Gavà i la gent d'Olocau es va integrar fins a tal punt que eren Gavà. Prova d'esta integració, és que en qualsevol institució, associació o entitat, la gent d'Olocau, ja gavanencs, van fomentar tot tipus d'activitats, destacant les artístiques i culturals sense nomenar a ningú en concret per fer justícia amb tots.
Gent nascuda a Olocau que en moments difícils van voler estar colze a colze amb els seus conciutadans, defenent el que ja era seu: un tros de Catalunya, Gavà.
Tant és així que segons consta en els arxius de la Ciutat, un 28 de febrer de 1934 i en uns dies de trist record per a tots, en l'Ajuntament de Gavà es va produir un acte que a dia de hui encara em mereix tot el meu respecte, ja que va ser una lliçó de democràcia difícil de superar.
El Regidor En Miguel Tintoré Rosich en un Ple d'este Ajuntament, i davant de la gravetat dels esdeveniments que es vivien, va manifestar la seua exigència que constara en Acta que “si un dia perillaven les llibertats de Catalunya, els Regidors les defendrien, en l'Ajuntament, si és necessari, fins a la mort”. Un altre Regidor d'este Ajuntament, En Vicente Peña Sanchis, nascut a Olocau, va ser el primer a alçar-se per a ratificar i fer seu este pronunciament. Entre els assistents a l'acte es trobava En Ambrosio Arnal Blay, exregidor nascut també a Olocau, que va voler adherir-se a este manifest. No crec que puga existir major grau d'integració entre dos pobles.
Que este Agermanament que hui segellem siga un reconeixement als homes i dones que van fer dels seus somnis una realitat. La realitat d'un futur millor per als seus fills, sense importar-los els patiments. Un homenatge i agraïment a tot el Poble de Gavà.
Hui vull declarar solemnement que tenim un mutu compromís entre Olocau i Gavà i entre Gavà i Olocau, i dins del respecte a cada un, conjuguem esforços per a fomentar els ideals d'amistat, llibertat i solidaritat. Continuant el camí i germandat que aquells que sent Olocau pensaven com Gavà i que sent Gavà pensaven com Olocau.
Vaig començar les meues paraules recordant el sentiment d'un fill d'Olocau, i vull acabar amb paraules d'un fill de Gavà, En Josep Soler i Vidal: “Tenim amor a la terra, fidelitat a la terra, a la nostra terra”.
Nosaltres hui ens reafirmem en l'amor i en la fidelitat a Gavà i a Olocau.
GAVÀ, 1 de juliol de 2006.
