Discurs de l'alcalde de Gavà amb motiu de l'agermanament amb Olocau

    Amigues i amics,
    Permeteu-me unes breus paraules amb motiu d’aquest acte tan entranyable, tan carregat de simbolisme i de germanor, en el que Olocau i Gavà, Gavà i Olocau, reforcem els nostres vincles....
    Vincles que no cauen en l’oblit del passat. Vincles plens de futur. Perquè va ser la voluntat de progressar, els anhels per millorar els que van permetre crear aquests vincles....
    Parlem d’aquella aventura que va començar , quan algunes persones d’Olocau que treballaven en les obres del ferrocarril de València a Barcelona, van descobrir que a les costes del Garraf reeixien els margallons, la nostra palmera autòctona, que s’usava, entre altres usos, en la fabricació d’escombres. Parlem de com es desplaçaven anualment per segar la palma, una feina que coneixien a la perfecció la gent d’Olocau. De com començaren a treballar ocasionalment també en les feines del camp del Gavà.
    Una aventura que té molt a veure amb com Gavà passà de ser un poble de camp a esdevenir un municipi amb una indústria incipient. De com molts treballaren a les antigues bòbiles de Gavà i de com van entrar a la fàbrica Roca.
    Som moltes, moltes famílies de Gavà que tenen els arrels a Olocau. La primera que tenim documentada, la Rosselló Jiménez, l’any 1880.
    Resulta curiós que sigui un element de la terra el nostre primer vincle, el margalló. Permeteu-me que recordi la bella descripció del margalló relacionada amb el paisatge de Gavà, que fa el gran geogràf català Pau Vila, quan el 1930 diu “a tots els qui hagin estat al castell d’Aramprunyà (...) deu haver cridat l’atenció aquesta planta que bada les fulles com una mà oberta. En veure-la per primer cop ens sorprèn el seu aire de palmera, palmera modesta (...) amb tota la seva humilitat és l únic representant d’una família tropical nombrosa endinsat en la nostra terra” Unes paraules recollides en un excel•lent estudi d’un fill d’Olocau, en Ferran Zurriaga.
    És ell qui també recull que conten a Olocau, com una llegenda, que la persona que va fer possible l’aprofitament del margalló del Garraf per part de la gent d’Olocau va ser Maria Giménez, dona de Batiste Sanchis Filassa, una parella, que van viure en un mas a Campdàsens, ben prop del terme municipal de Gavà. Va ser ella qui va acordar els primers arrendaments per segar els margallons del Garraf.
    Sigui com sigui, al Gavà de 1910 la presència de la gent d’Olocau ja era habitual. Però va ser la indústria, especialment Can Roca, qui va fer arrelar moltes persones procedents d’Olocau a Gavà. Parlem d’un temps- la dècada dels anys vint- en els que la edat mínima per entrar a treballar a la Roca era de 14 anys, quan s’entrava com a aprenent... una fàbrica on es podia desenvolupar oficis com fonedor, mecànic, electricista, esmaltador, colador; parlem dels primers sindicats obrers, de la defensa dels drets dels treballadors en un temps difícil; temps de canvis i de reivindicacions.
    La gent, la bona gent procedent d’Olocau, doncs, ha estat, són cofundadors d’aquesta evolució del Gavà remot, al Gavà industrial i postindustrial. Han, heu, contribuït al seu desenvolupament urbanístic, social, cívic, polític. En tots els àmbits sempre, de fa temps, hi ha hagut i hi ha algun gavanenc o gavanenca destacat que procedeix d’Olocau.
    Cal recordar com les persones procedents de terres valencianes, van contribuir a desenvolupar entitats tan destacades com la Casa de València, fundada el 31 d’agost del 1930, antecedent històric de l’actual, creada el 1981.
    O la Banda Musical coneguda com Els Blancs, fundada per Josep Roselló, nascut a Olocau; o la dels negres, apareguda el 1926 per iniciativa de Rafael Blay Bernat, també oriünd d’Olocau, i en la que s’integraren molts gavanencs d’origen valencià. O el cor l’Alegria (conegut com els valencians), nascuda dins l’ àmbit de la Casa de València, el 1936 dirigida també pel mestre Blay.
    Coneixeu també la bona feina de la Casa de València a Gavà. Un espai de convivència, de promoció de l’acció cultural amb arrel valencià. Feina cívica i cultural d’una de les entitats més vives i amb més futur de la nostra ciutat.
    El Gavà i l’Olocau dels primers vincles ja no són els mateixos. Olocau conserva el seu caràcter agrícola, però la seva ubicació, els seus valors naturals i paisatgístics, li augura un futur prometedor, modern, com a centre de turisme rural i cultural del Camp de Túria.
    Gavà aspira a créixer de forma moderada, perquè els seus joves puguin seguint vivint al seu municipi; a diversificar encara més la seva economia i a conservar els seus senyals d’identitat sense renunciar a la seva condició de ciutat metropolitana.
    Vincles plens de petites grans vivències, com les viscudes el 1959 per alguns gavanencs provinents d’Olocau que van participar en la reconstrucció del frontis de la Font del Frare d’aquell municipi. O l’exploració de la cova-avenc del Cavall, a Olocau, el 1965, per part del Grup excursionista Can Sellarès, l’anomenada “Operació Alí Maymó”. Vivències també basades en el contacte permanent amb el poble, amb la família, amb els amics i amigues de sempre, de tota la vida....
    Són vivències com aquestes, no enganyem, les que aporten valor afegit a les nostres vides. Les que ens enriqueixen com a persones.
    I és que tant en un cas com en un altre, tant en el cas d’Olocau com en el de Gavà, l’agermanament dels nostres municipis aportarà més cohesió social per la nostra gent, pels nostres ciutadans i les nostres ciutadanes. Farà possible intercanviar cultura, esport, vivències. Renovar la història d’un vincle centenari, viu, que ens fa més persones
    Moltes gràcies.