Macollades olocauines.
La macollà de l'Èdua, un conjunt d'arbres envoltats d'hortes i situat enfront del poble sobre un graó de roques. En general, els arbres estan ben conservats, ja que reben gran atenció dels propietaris. Està formada per uns 30 arbres. Entre ells en destaca un que té un tronc semblant el mag d'un conte.
Les garroferes de la macollà de l'Èdua
fan ballar el seu brancatge
amb el teló de fons del paratge
del tall de pedra majestuós
de la penya d'Ali-Maimó
|
|
La macollà de la Bassa de l'Amara, situada al voltant de la bassa utilitzada per al rec de l'horta, ocupa les zones rocoses del voltant i està creuada per algunes sèquies, la qual cosa crea un espai atractiu. En general, en aquest espai els arbres estan ben conservats i protegits. Agrupa uns 50 arbres.
L'aigua de la bassa
recull les ombres verdes i solemnes
de les garroferes
de la macollà de l'Amara
|
|
La macollà de la Barrancà, situada al voltant del camí vell de Marines i vora el Carraixet, és la que més arbres ha perdut. Actualment en queden uns 28 exemplars, alguns d'ells especialment singulars, com la garrofera de la tia Tona, situada a la terrassa fluvial del mateix barranc, el qual l'ha deixat bona part de les arrels a l'aire, o la del tio Perico, que ha perdut bona part del seu brancatge però que encara mostra els murs de pedra seca que el sostenien.
El camí vell de Marines,
amb el rastre dels carrils
dels carros, es veu protegit
per l'ombra de la macollà
de la amagada barrancà
|
|
La macollà de l'Aigualeig, situada entre l'horta del mateix nom i la costera de la Penya de l'Aigualeig, forma una mena de galeria arbrada que s'estén entre les hortes i la muntanya. Allí les garroferes de troncs retorçuts i de llargues branques dibuixen un espai fantàstic semblant als dels contes de fades. L'espai es completa amb ribassos i pilars de pedra que aguanten les branques. Comprén uns 200 arbres, alguns d'ells amb un tronc majestuós, com la garrofera de la tia Sebriana.
Caminar per la macollà de l'Aigualeig,
entre el contrallum dels troncs i branques
de les garroferes,
és com descobrir en cada glop de llum
la sorpresa d'uns arbres vius.
|
|
. . .
Fes clic per ampliar
Fes clic per ampliar
Fes clic per ampliar
Fes clic per ampliar
