. . .
El pregó!!! Mensatge núm: 335
Pregó d'anuncis, preguntes, queixes, ...Confie disculpeu les molèsties Nota : El webmaster no es fa responsable de les opinions o missatges enviats per altres persones a este fòrum. |
 |
| 16/10/2006 | De: Vicent Navarro Sierra. Tema: PAI i futur per Olocau. |
| ID 335 |
335_Concurso_y_bases_ejecucion_PAI.docEl passat dia 13 de setembre, l'Ajuntament d'Olocau, pren l'acord d'aprovar l'inici del procediment de concurs per al desplegament i execució de diversos PAI a instància de diversos grups empresarials. Un d'ells afecta 480 Hectàrees de sòl del municipi. Esta decisió afectara i condicionara de forma irreversible el futur d'Olocau, dels seus habitants i el futur de les pròximes generacions. Esta decisió té tal transcendència i afecta de tal forma als Olocauins que un es pregunta si es pot prendre sense la participació de tots els ciutadans d'Olocau. Sense una reflexió i un debat ciutadà on tots els interessats puguen informar-se, opinar, exposar els seus dubtes i prendre una decisió meditada respecte d'això. A partir d'eixe estat de coses càbria preguntar als que han pres eixa decisió, quins són els supòsits a partir dels quals es conclou que el mes oportú per a Olocau és urbanitzar eixes 480 Hectàrees. ¿Beneficia a Olocau urbanitzar 480 noves Hectàrees de sòl fent créixer el seu padró d'habitants de forma exponencial? ¿Respon a interessos socials i col·lectius dels ciutadans d'Olocau? ¿Eixe nova aportació de sòl urbanitzat solucionara els problemes que els ciutadans d'Olocau té hui? ¿Respon a una necessitat real de vivenda la decisió d'urbanitzar 480 noves Hectàrees de sòl? La resposta crec que és clara i rotunda. NO. Esta decisió esta presa a esquenes a les necessitats dels ciutadans d'Olocau. I respon només als interessos de promotores urbanístiques quina finalitat és maximitzar els beneficis especulatius derivats de la promoció de sòl urbanitzable i no urbanitzable. ¿Han pensat els polítics d'Olocau quines seran les conseqüències per als seus conciutadans d'eixe model de creixement, insostenible i dispers? Evidentment no ho han fet! Segurament tampoc l'hauran tingut molt en compte! ¿Han pensat les autoritats com es van a integrar en la realitat social i cultural d'Olocau eixe gran nombre de nous ciutadans? ¿Han pensat les autoritats d'Olocau que este model de creixement es fonamenta únicament en: Plusvàlues per al sector privat. Obligacions per al sector públic?. ¿Han pensat que eixe model desenrotllista una vegada implantat no té tornada i que a partir d'ací i després que els promotors-especuladors hagen obtingut els beneficis previstos els quedaren les obligacions econòmiques derivades de l'urbanisme dispers i insostenible ? ¿Han pensat les autoritats d'Olocau les conseqüències d'un canvi tan radical de l'estructura social de la població? ¿Han pensat les autoritats d'Olocau en les implicacions del desplaçament terriutorial del poder polític? ¿Han pensat les autoritats d'Olocau en les implicacions del desplaçament social del poder polític? ¿Han pensat les autoritats d'Olocau en les implicacions del desplaçament cap a altres models de conviviència? Evidentment no ho han fet! S'ha instal·lat a la Comunitat Valenciana un model urbanístic que res té a veure amb la nostra realitat social de país mediterrani, organitzat en ciutats compactes, pròximes i ben dotades. Apostar per un model de ciutat jardí mes propi de països anglosaxons - adornat, això sí, per la baixa qualitat dels projectes urbanístics i arquitectònics, - resulta com a mínim poc intel·ligent i irreflexiu. La legislació urbanística actual ha deixat en mans dels sectors privats el planejament. El planejament per definició, ha sigut sempre de titularitat pública. Ara això ja no és així. És el sector privat qui té la paella pel mànec. És el sector privat qui controla el planejament, la programació, la urbanització i la reparcelacio, usurpant, amb el beneplàcit de les autoritats, la voluntat democràtica dels ciutadans i atribuint-se la prerrogativa de decidir com ha de ser l'entorn en què vivim, arribant en molts casos a realitzar expropiacions encobertes per a maximitzar les plusvàlues a obtindre. En definitiva és un model d'urbanisme fàcil i irreflexiu sense fonamente en les necessitats socials i col·lectives. El resultat final d'eixe procés de decisions errònies ho podrem identificar amb els noms i cognoms dels que tenint l'autoritat, van permetre eixe desastre. Enfront d'eixe model de desenvolupament i recolzant-ho, en les que , des del meu punt de vista, són les necessitats reals d'Olocau, el model que s'ha de seguir seria el següent: La component demogràfica a Olocau no creix o a penes té creixement. Per tant resulta necessari incorporar de forma urgent i sostinguda un nombre de noves famílies que podria estar en l'entorn de 25 famílies/any. En un període de 10 anys Olocau podria tindre 250 noves unitats familiars. El resultat serien de l'orde de 700-800 nous habitants. Amb el que s'hauria doblat el numero d'habitants –En nucli urbà- durant eixe període. La incorporació d'eixes noves famílies es realitzaria incorporant nou sòl urbà a partir del sòl urbanitzable –Previst o no previst i per tant caldria fer la previsió- en forma de taca d'oli i des de les zones mes pròximes al nucli urbà. (Horta de Baix i Horta de Dalt entre el barranc i la variant) La morfologia urbana actual d'Olocau hauria de traslladar-se a eixe nou creixement, des de l'homogeneïtat però no des de la uniformitat. Deurien preveure una altura màxima de 3 plantes, amb una densitat de vivenda un poc superior a l'existent en l'actualitat a Olocau. Els servicis viaris s'haurien de projectar a partir dels ja existents i a continuació d'ells, passant a l'altre costat del barranc d'Olocau, com a mínim , amb passos de vianants. Les noves vivendes haurien de ser vivendes protegides o vivendes accessibles a parelles jóvens. És a dir , haurien d'estar dirigides a les classes mitjanes. Donant solució en primer lloc a la demanda interna. (Les Caixes d´estalvis i altres organismes tenen fundacions que tenen com a objecte la promoció de vivenda assequible.) Incorporar en estes noves zones d'expansió del nucli urbà les reserves per a equipaments i zones verdes necessàries en funció de les necessitats de la nova component demogràfica resultant. Programar nous sectors per a la ubicació de xicoteta indústria que estiga en condicions de crear llocs de treball. (S'hauria de pensar quina seria la millor ubicació). Fomentar la instal·lació de servicis de tipus comercial, restauració, turístics, oci etc, i per tant l'augment de l'activitat comercial i econòmica en el municipi. Prioritzant aquells que resulten necessaris, i, a vegades, imprescindibles tenint en compte que la població actual té una edat mitjana important i té dificultats per a desplaçar-se a les zones de servici de caràcter comarcal. Fomentar la rehabilitació del parc immobiliari del municipi incrementant la disponibilitat de vivendes en el nucli urbà. Este apunt d'estratègia de desenvolupament a mitjà termini per a Olocau minimitzaria el consum de sòl, maximitzaria l'aportació d'espais lliures, zones comunitàries i d'equipaments, prolongaria la morfologia urbana, garantiria la integració social i cultural dels seus nous habitants i garantiria la pervivència dels valors naturals, paisatgístics i culturals que formen part de la seua essència i que junt amb la seua realitat física es convertix en una realitat emocional que habita en el més profund de la nostra ànima. En definitiva, adoptar les iniciatives necessàries per a prendre la davantera en la definició de quins són els models de futur per al nostre poble sense haver d'esperar que siguen altres els que al final decidisquen pels verdaders titulars de la sobirania local. Este escrit vol ser un breu apunt d'un pensament més ampli d'orde social, polític i cultural que adquireix cos i consistència a partir de reflexions realitzades amb altres ciutadans d'Olocau al voltant del present i futur del nostre poble. Vicent Navarro Sierra |
